El Periódico ens entrevista

El Periódico ens entrevista

dimecres, 23 de desembre del 2009



Una nova associació que integra la diversitat


Una entrevista de ERICA ASPAS / El Periódico de Catalunya
Foto: MARTA JORDI / BARCELONA
Link a l'original

Fa 12 anys que Omaira Beltrán, coordinadora de 'Llatins per Catalunya', va deixar Colòmbia i es va instal·lar a Catalunya. La seva pròpia experiència li ha servit per veure la necessitat de crear punts de trobada entre llatinoamericans i catalans per aconseguir una convivència més respectuosa.

–¿Quina tasca fa l’associació que presideix?
–El nostre objectiu principal és propiciar espais d’intercanvi cultural on, tant catalans com llatins, comparteixin els seus costums i s’enriqueixin. Amb un grup d’amigues vam veure que era molt important que les persones acabades d’arribar coneguessin els costums catalans. Quan jo vaig arribar amb el meu fill ens vam ficar en una colla de diables i en un esplai. És la manera que nens i adolescents es relacionin amb els d’aquí de forma positiva i així la família també es motiva a integrar-se.

–¿Quines activitats organitzen? –Són actes per a gent de totes les edats, tant d’allà com d’aquí. Compartim balls i esports autòctons, tallers de teixit i exposicions d’artesania. Quan la gent ve per gust és quan la multiculturalitat enriqueix. A més del cagatió intercultural que hem celebrat aquest cap de setmana, tenim planejat un concurs de fotografia per a catalans que han viatjat a Llatinoamèrica i un altre per a escriptors adolescents dels dos llocs amb impressions sobre el procés de migració.

–¿I quines impressions tenen? –Juntament amb les persones grans, són els que veuen la migració de forma més negativa perquè pensen en les bandes. En aquests espais de convivència és on s’ofereix una mirada positiva de la diversitat.

–¿Què és el que més els sorprèn als llatins de les tradicions nadalenques catalanes? –El tió és una cosa molt estranya, però molts adolescents ni saben que existeix perquè és una activitat més infantil. Aquí tot és més fred, potser també pel clima. A Llatinoamèrica es viu molt el Nadal al carrer, amb focs artificials. Seria una mica semblant a la nit de Sant Joan. Aquí es viu tot amb més recolliment.

–¿Quines són les principals diferències? –Al meu país, els regals arriben el dia 25 a la matinada i els porta el nen Jesús, que els deixa al pessebre. Encara que no se sigui catòlic practicant, la gent s’integra. Al desembre, des del dia 16 fins al 24, cada nit hi ha una festa i es resa la novena. És un moment de reunió.

–¿I el que no canvia a Llatinoamèrica i a Catalunya? –La família. El Nadal és el moment en què ens reunim per compartir, reconciliar-nos, fer balanç i pensar en el que es desitja per a l’any que ve. És un tornar a començar que és igual a les dues cultures. Per a la gent que emigra de casa seva, el Nadal és el moment més dur. Per sort, hi ha gent que t’acull i et fa oblidar la pena.