Tercer Caga Tió Intercultural

dimecres, 7 de desembre de 2011


Aquest Nadal, la "Associació Intercultural Llatins per Catalunya" torna a portar al jardí de Olokuti el Caga Tió Intercultural amb la tercera edició i conviden a tots els nens i pares a conèixer aquesta tradició catalana per fer de les festes nadalenques populars un espai per compartir.  Comptarem amb la participació o d'un Compte Contes i El  Caga Tió, que portarà regals solidaris per a tots.

Quan? Dissabte 17 del 2011
On?  Carrer Astúries 36. Jardí d'Olokuti
A quin hora? 12:00
Amb la col·laboració de la radio La Bomba.fm

Tradició

El Tió de Nadal (també anomenat simplement Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca) és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya, així com als veïns Aragó (on es diu en aragonès tronca, toza o tizón de Nadal) i Occitània (on es diu en occità cachafuòc o soc de Nadal). Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix en aplegar un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment a l'inici de l'Advent, i portar-lo a casa, on se'l col·loca en algun racó amb una manta perquè no tingui fred i on se l'alimenta diàriament fins el dia que es fa cagar.
Es tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern.

Pels volts del dia de la Puríssima (això és, el 8 de desembre), es comença a donar menjar cada dia al Tió, i se'l tapa amb una manta perquè no passi fred. Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte la palla), fruita, verdura, senceres o les pells, serradures o ous i tot se li ofrena cru. També se li dóna aigua. En realitat hi ha múltiples tradicions locals que a vegades prefereixen uns aliments o uns altres.

El Tió es fa cagar per la vigíla de Nadal o el matiex dia 25 de desembre, abans o després de l'àpat familiar. A les cases amb llar de foc hi ha qui hi posa el Tió una estona abans de fer-lo cagar, o quan el fa cagar, ja que per cagar ha d'estar encès. Però avui dia, com que a la majoria de les cases no hi ha llar de foc, ja no se l'encén.

Per fer-lo cagar, generalment s'envia la mainada a resar o a cantar Nadales a un altre espai de la casa. Tot seguit se'l colpeja per torns o plegats al ritme de la cançó o vers per fer-lo cagar. Aquest procediment es repeteix fins que el Tió no caga més o bé fins que caga algun objecte que indica que no cagarà més.

Tradicionalment, el Tió mai no cagava objectes grossos (aquests ja els porten els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, mandarines, etc. Actualment, però, ha pres importància en algunes llars on és qui obsequia a la mainada o a tota la família amb els principals regals de Nadal, grossos o petits. Per aquesta avinentesa hom acostuma a alçar el Tió recolzant-lo a dues cadires o peces que permetin que cagui objectes més grossos. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga un arengada ben salada, carbó, un all, una ceba, o es pixa a terra.

Algunes cançons per fer cagar al Tió:

"Tió, Tió caga turró, d'aquell tan bo. Si no cagues bé et daré un cop de bastó." (Versió de l'Empordà)

"Caga Tió, caga turró, d'avellanes i pinyó. Si no cagues ben aviat et faré un cop de bastó. Pam, pam i pam!" (Versió del Vallès)

"Rabassó de vinya vella, tu que ets tort i mal igual, jo pagaré la garnatxa i tu el turró de Nadal. Caga Tió, caga turró i pixa vin blanc." (Versió de la Catalunya Nova)


Font: Viquipèdia


Us hi esperem!

0 comentaris:

Publica un comentari