Un Nadal per agermanar catalans i nous catalans

OMAIRA BELTRAN. Fa tres anys, amb l'excusa d'intercanviar experiències culturals a l'entorn de les celebracions de nadal, vaig decidir, juntament amb alguns amics, crear 'Llatins per Catalunya' ( http://llatins.org ), una entitat intercultural que pretén agermanar catalans amb nous catalans provinents de tot el món. Jo sóc nascuda a Colòmbia, encara que ja em considero també catalana, i tenia necessitat d'explicar als meus compatriotes que era això del 'Caga tió'. D'aquesta manera va néixer el 'Caga Tió Intercultural' que cada any té lloc al barri de Gràcia entre nens de tots els països. El nadal va ser l'excusa perfecta per oblidar les nostres diferències, però també per recordar d'on venim i, més encara, cap a on hem d'anar.

Tres anys després, gràcies a aquesta iniciativa i a altres circumstàncies vitals, em trobo fent un programa intercultural de radio en una emissora llatina de Barcelona que escolten més de 150.000 persones cada dia i que té com a objectiu esdevenir un punt d'integració i d'intercanvi. M'estic referint a l'emissora 'La Bomba' 100.3 FM i al programa 'La veu del poble', que emet cada migdia de dilluns a divendres. En aquest espai bilingüe parlem de temes d'immigració, sí, però també de la cultura catalana i d'aquesta barreja de vivències i tradicions que es generen en ciutats com Barcelona.

A 'La veu del poble' pretenem trencar el tòpic que veu els nous catalans d'origen llatí més aprop de la cultura castellana que no pas de la cultura catalana. El programa que condueixo és un experiment social molt interessant que  té com a col·laboradors i tertulians molts catalans d'origen llatí, però també catalans ben coneguts, com ara els diputats independentistes Oriol Amorós o Toni Strubell, joves tan interessants com l'Èric Beltran, o entitats tan implicades com La Plataforma per la Llengua. Hi ha moltes més persones que fan possible el programa, i tots ells són membres de la cultura catalana, encara que molts hagin nascut a l'altra banda de l'Atlàntic. No cal dir que els estic molt agraïda pel seu suport en aquesta tasca, igual que també estic molt agraïda al director de l'emissora per creure en mi per portar endavant aquest projecte.

I ja que estem trencant tòpics, us diré que els oients, majoritàriament d'origen llatí, no canvien de dial pel fet de sentir parlar també en català en la seva emissora i que, ben al contrari, participen molt activament amb les seves trucades. Històricament, el nacionalisme espanyol ha intentat utilitzar la immigració llatina contra Catalunya i contra la seva cultura. Els immigrants americans de parla castellana eren el tercer pilar de la seva estratègia d'homogeneització, tal i com en el seu dia ho van ser els immigrants del sud d'Espanya. Però no comptaven amb el fet que la immigració llatinoamericana està composta per persones que ja hem patit la colonització espanyola en els nostres països d'origen i que som conscients que les nostres llengües i cultures originàries s'han perdut per culpa del colonialisme espanyol. Així que, per a aquestes persones, la paraula colonització no és un terme estrany, ni tampoc el concepte 'espoli' (espoli que avui dia es continua vivint a llatinoamèrica en mans de les grans multinacionals espanyoles) i per això, espais com els de 'La veu del poble' són, simplement, un punt de trobada entre cultures que tenen més en comú del que sovint es pensa.

Convido a tots els catalans amants de la ràdio, a que participin en aquest projecte intercultural en forma de programa de ràdio, igual que els convido a formar part i suggerir accions interculturals i d'agermanament mitjançant l'entitat 'Llatins per Catalunya'. És possible que el nadal sigui l'excusa perfecta perquè tots ens reunim a l'entorn d'un tronc màgic que caga regals, d'un pessebre cristià o d'un arbre hivernal. Es possible que ens adonem que són més les semblances que ens uneixen que no pas les diferències que ens distancien. Es possible que entenguem que podem construir junts un nou estat avançat d'Europa, on el respecte per les diferències serà primordial. Un país on tots podrem col·laborar a construir la llibertat necessaria per viure plegats de manera justa.

Article publicat en el Diari Gran del Soberanisme

Tercer Caga Tió intercultural organitzat per Llatins per Catalunya amb el suport de Olokuti i la col·laboració de la radio La Bomba.fm

Aquest Nadal, la "Associació Intercultural Llatins per Catalunya" torna a portar al jardí de Olokuti el Caga Tió Intercultural amb la tercera edició i conviden a tots els nens i pares a conèixer aquesta tradició catalana per fer de les festes nadalenques populars un espai per compartir.  Comptarem amb la participació o d'un Compte Contes i El  Caga Tió, que portarà regals solidaris per a tots.
Quan? Dissabte 17 del 2011
On?  Carrer Astúries 36. Jardí d'Olokuti
A quin hora? 12:00
Amb la col·laboració de la radio La Bomba.fm

Tradició

El Tió de Nadal (també anomenat simplement Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca) és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya, així com als veïns Aragó (on es diu en aragonès tronca, toza o tizón de Nadal) i Occitània (on es diu en occità cachafuòc o soc de Nadal). Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix en aplegar un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment a l'inici de l'Advent, i portar-lo a casa, on se'l col·loca en algun racó amb una manta perquè no tingui fred i on se l'alimenta diàriament fins el dia que es fa cagar.
Es tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern.

Pels volts del dia de la Puríssima (això és, el 8 de desembre), es comença a donar menjar cada dia al Tió, i se'l tapa amb una manta perquè no passi fred. Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte la palla), fruita, verdura, senceres o les pells, serradures o ous i tot se li ofrena cru. També se li dóna aigua. En realitat hi ha múltiples tradicions locals que a vegades prefereixen uns aliments o uns altres.

El Tió es fa cagar per la vigíla de Nadal o el matiex dia 25 de desembre, abans o després de l'àpat familiar. A les cases amb llar de foc hi ha qui hi posa el Tió una estona abans de fer-lo cagar, o quan el fa cagar, ja que per cagar ha d'estar encès. Però avui dia, com que a la majoria de les cases no hi ha llar de foc, ja no se l'encén.

Per fer-lo cagar, generalment s'envia la mainada a resar o a cantar Nadales a un altre espai de la casa. Tot seguit se'l colpeja per torns o plegats al ritme de la cançó o vers per fer-lo cagar. Aquest procediment es repeteix fins que el Tió no caga més o bé fins que caga algun objecte que indica que no cagarà més.

Tradicionalment, el Tió mai no cagava objectes grossos (aquests ja els porten els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, mandarines, etc. Actualment, però, ha pres importància en algunes llars on és qui obsequia a la mainada o a tota la família amb els principals regals de Nadal, grossos o petits. Per aquesta avinentesa hom acostuma a alçar el Tió recolzant-lo a dues cadires o peces que permetin que cagui objectes més grossos. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga un arengada ben salada, carbó, un all, una ceba, o es pixa a terra.

Algunes cançons per fer cagar al Tió:

"Tió, Tió caga turró, d'aquell tan bo. Si no cagues bé et daré un cop de bastó." (Versió de l'Empordà)

"Caga Tió, caga turró, d'avellanes i pinyó. Si no cagues ben aviat et faré un cop de bastó. Pam, pam i pam!" (Versió del Vallès)

"Rabassó de vinya vella, tu que ets tort i mal igual, jo pagaré la garnatxa i tu el turró de Nadal. Caga Tió, caga turró i pixa vin blanc." (Versió de la Catalunya Nova)

Font: Viquipèdia


Us esperem

DENTS SANES I FLUORITZADES PER A INFANTS D'ORIGEN ESTRANGER

Amb el patrocini de GESTAPAZ, FEPERCAT, Llatins per Catalunya i la CLÍNICA SICÍLIA (C/ Casanova 27), l'odontòloga Ximena Lozano realitzarà la primera campanya: 'Dents sanes i fluoritzades'.

Dies: Els diumenges 30 d'Octubre i 27 de novembre. Es durà a terme la fluorització en 100 nenes i nens.

Inscripcions:

Per la fluorització del 30 d'octubre, les inscripcions es realitzaran del 23 al 29 d'octubre a la seu de FEPERCAT (C/ Villarroel, 8). Aquesta fluorització està dirigida als nens de Sant Antoni i del Raval.

Per la fluorització del 27 de novembre, les inscripcions es realitzaran del 21 al 25 a la seu de Llatins per Catalunya (C/ Arizala, 21) de dilluns a divendres de 12:00h a 14:00h i de 18:00h a 20:00h. Tel 93 192 70 54. Dirigit a nens de L'Hospitalet i de Sants-Els Corts.

Preu simbòlic: 5 euros que inclouen la fluorització + una revisió general.

____________________________________

Con el patrocinio de GESTAPAZ, FEPERCAT, Llatins per Catalunya y la CLÍNICA SICILIA (C/ Casanova 27), la odontóloga Ximena Lozano realizará la primera campaña: 'Dientes sanos y fluorizados'.

Días: Los domingos 30 de Octubre y 27 de noviembre. Se llevará a cabo la fluorización en 100 niños.

Inscripciones:

Para la fluorización del 30 de octubre, las inscripciones se realizarán del 23 al 29 de octubre en la sede de FEPERCAT (C/ Villarroel, 8). Esta fluorización está dirigida a los niños de Sant Antoni y de El Raval.

Para la fluorización del 27 de noviembre, las inscripciones se realizarán del 21 al 25 en la sede de Llatins per Catalunya (C/ Arizala, 21) de lunes a viernes de 12:00h a 14:00h y de 18:00h a 20:00h. Tel 93 192 70 54. Dirigido a niños de L'Hospitalet y de Sants-Les Corts.

Precio simbólico: 5 euros que incluyen la fluorización + una revisión general.

Jornada artística i cultural pels Pobles Indígenes de Colòmbia

Gràcies al suport del Centre Cultural La Farinera del Clot, l'Observatori pels drets i la supervivència dels pobles indígenes de Colòmbia, el Col·lectiu Maloka, La Plataforma Cultural un cant a la Vida i altres organitzacions culturals realitzaran aquest 17 de setembre LA JORNADA ARTÍSTICA I CULTURAL PELS POBLES INDÍGENES DE COLÒMBIA 'Un cant a la vida'. 

Igual que en la resta d'Amèrica Llatina, a Colòmbia existeixen  pobles indígenes que consideren a la Terra com la Mare Terra. Han estat els guardians de selves, boscos i muntanyes i des de sempre han cuidat i preservat la biodiversitat. Des de la colonització han lliurat llargues i dures lluites per la seva autonomia i autogovern, i han resistit a la violència amb mobilitzacions massives i que els ha costat la vida.

Per aquesta raó els pobles indígenes es troben en un greu risc d'extinció física i cultural i estan sotmesos a la violació permanent dels seus drets humans: són expulsats dels seus territoris on les indústries multinacionals del petroli i la mineria volen extreure els seus recursos naturals, i l'Estat colombià no els defensa ni els protegeix, sinó que els reprimeix. 

Per això, la defensa d'aquests pobles indígenes i de les seves cultures és una causa de tota la humanitat i mereix tot el nostre suport i solidaritat i el proper 17 de setembre 'El Centre Cultural La Farinera del Clot' dur a terme un esdeveniment ple de música, dansa,  poesia, teatre, vídeos, fotografies, i tallers artístics per a nenes i nens que giraran en entorn del tema de la reivindicació dels indígenes.

L'objectiu es què els assistents puguin conèixer i relacionar-se a través de l'art amb un lluita que porta implícita les cosmovisions i els coneixements ancestrals que aquests pobles aporten i que es perfilen com una de les alternatives per enfrontar les crisis que viu la humanitat. Les seves lluites ens donen un exemple de valor i de coratge per transformar el món i es necessari que els coneixem.

INDEPENDIGNEU-VOS

Discurs pronunciat el 10 de setembre al fossar de les moreres en la Vetlla de la Diada

Omaira Beltrán

Bona nit a tothom. Estic molt contenta de poder compartir aquesta nit emblemàtica amb tots vosaltres. Des del punt de vista dels catalans d'origen estranger als que represento en aquest acte, vull que quedi clar que som molts els nouvinguts que admirem plenament el camí de seny i 'no violència' amb el qual Catalunya ha sabut resistir el llarg i amarg procés d'invasió. De la mateixa manera que rebutgen els innumerables intents de genocidi cultural dissenyats per Espanya. Com ja sabeu, aquests dies els atacs són més vigents que mai. Aquest procés, el continuem vivint amb resignació, però aquesta ja és una resignació que indigna... Sincerament, crec que ha arribat el moment de INDEPEN-DIGNARNOS.

Els catalans han de fer sentir el seu orgull i el seu valor per poder recuperar la llibertat i l'autogovern que desitgen. I quin millor moment per fer-ho que avui mateix, vetllada de la Diada de Catalunya, en homenatge als que van morir l'any 1714. Us heu de sentir orgullosos d'aquells herois. Són els herois de la pàtria que també nosaltres, els colombians, recordem el 20 de juliol, el dia de la independència del meu país.

Jo, com a Colombiana, puc dir que estic enamorada de Catalunya. I no només ho dic perquè també ho estigui d'un català, ho dic perquè tinc fills catalans i perquè, poc a poc, he anat coneixent i entenent aquesta identitat tan especial. M'he interessat pels seus secrets i cada dia m'he sorprès de trobar més i més detalls meravellosos. Igual com quan ens aventurem a conèixer a algú que al començament és un estrany i que al final acaba sent part de la nostra pròpia ànima, així he acabat estimant aquest país.

Per a un nadiu americà, el cas català és extraordinari. Us explicaré perquè. Els amants de les cultures indígenes americanes també ens preguntem com poden recuperar les nostres llengües i cultures, que han estat atacades durant segles pel fills del imperi espanyol d'ultramar. Això ens ho podeu explicar vosaltres, els catalans, que ho heu aconseguit. Nosaltres ja ho hem perdut gairebé tot. La història i la cultura del meu país ja no són la nostra pròpia. No és la història o cultura dels embera, dels koguis, dels muisques, dels quimbaies o dels xibxes. Ara, la nostra llengua i la nostra història és la del colonitzador.

A llatinoamerica, els pocs representants indígenes que existeixen són amenaçats i assassinats impunement i els estats s'ha encarregat d'endarrerir, ignorar i trepitjar tots aquests pobles. Els mateixos estats que diuen que els protegeixen. I en aquest sentit, malgrat les diferències i la distància, llatinoamercans i catalans compartim alguns problemes:

L'estat espanyol tampoc protegeix als catalans, sinó que els ignora i els empobreix lentament. La riquesa dels Països Catalans es veu minvada dia a dia per un espoli interminable i implacable. Amb l'excusa de propiciar un bé per a l'estat espanyol, ens retallen i ens ofeguen. Estem colonitzats i molts catalans encara no ho volen veure.

Igual com passa amb la llengua catalana, que malgrat la seva implantació i vitalitat, pel fet de no tenir un estat propi, sempre pateix l'amenaça de les llengües grans i poderoses. Per tant, per a cap llatinoamericà el que li està passant a Catalunya li ve de nou. Perquè ells saben que al seu país el procés de genocidi cultural també és present. Quan arriben a Catalunya, molts fan veure que no ho entenen, altres s'hi interessen lleugerament i, finalment, la major part dels meus companys llatinoamericans, s'acaben integrant a Catalunya gràcies a l'escolarització en català dels seus fills. Per això és tant important no permetre de cap manera que la immersió lingüística i el sistema educatiu català donin una passa enrere.

Humilment, i poc a poc, hem creat l'associació intercultural 'Llatins per Catalunya', que no pretén res més que ser un espai per compartir l'experiència d'estimar Catalunya i la seva cultura. Per 're-enamorarse' del català. Com li va passar a la meva amiga Maria Dantas, d'origens brasilers, qui després d'obtenir el nivell de C de català, es va sentir decebuda en no trobar amb qui parlar la seva nova llengua. Ara ella és una gran activista per la Independència i, com em va dir un dia, 'Omaira, jo aprenc les llengües per amor' i jo li vaig contestar: 'Mai és tard per enamorar-se. Com la Maria hi ha moltes altres persones vingudes d'arreu del món, no necessàriament llatines. Arriben aquí i se senten atretes per aquesta força que transmet Catalunya i que li ha permès, malgrat tot, mantenir viva la seva esperança. Avui, en aquesta nit tan simbòlica, on el foc de les torxes s'encarrega de donar força a la memòria i a la visió pel futur, podem elevar les nostre atxes sense cap por, perquè quanta més foscor ens trobem al davant, més torxes sortiran per mostrar-nos el camí de la independència.

Aprofito que estem ara reunits, per convidar-vos dissabte que ve 17 de setembre a la 'LA JORNADA ARTÍSTICA PELS POBLES INDÍGENES DE COLÒMBIA: UN CANT A LA VIDA' que es realitzarà en el centre cultural de la Farinera del Clot. Aquest serà el quart any d'aquest acte, realitzat amb l'ajuda de molts llatinoamericans però també molts catalans solidaris que han donat suport a esdeveniments de sensibilització per donar a conèixer la violació de drets humans a Colòmbia.

Hi esteu tots convidats. Bona nit i moltes gràcies.

Vetlla de la Diada, 10 DE SETEMBRE DE 2011

Homenatge al General Moragues i Marxa amb Torxes per la Vetlla del 11 setembre a Barcelona

El casal Martí Marcó - Esquerra Barcelona Vella us vol convidar, com cada any, als actes que organitza en motiu de la Vetlla de la Diada.

- A les 23h a la Plaça Pau Vila
Homenatge al General Moragues i marxa amb torxes per La Ribera

Joan Manuel Tresserras
Periodista, professor a la UAB i ex-conseller  de Cultura i mitjans de comunicació

- A les 24h al Fossar de les Moreres. Intervencions per la Vetlla de la Diada:

Alfred Bosch
Historiador i escriptor

Omaira Beltran
Periodista i representant de Llatins per Catalunya

Oriol Junqueras
Historiador, eurodiputat i candidat a la presidència d'Esquerra

- Seguidament

Crema del Decret de Nova Planta
Ofrena floral
Cant dels Segadors
Tast de pa amb vi i sucre

De la impunitat racista a la tragèdia d'Oslo

La mort pica la porta en una ciutat on tot era tranquil·litat. Just fa un any em van convidar a Oslo, on hi viu una bona amiga. Ens delíem per fugir de la xafogor de Barcelona i ens varem decidir a comprar els bitllets d'avió. Si normalment els vols de Ryanair són atapeïts i amb crits i empentes, en el cas del Barcelona–Oslo, tot era ben diferent. Els passatgers, en la seva majoria estiuejants Noruecs, vermells com escamarlans, viatjaven de retorn al seu país amb l'educació que els caracteritza com a societat. Una serenor confiada i innocent plana al damunt d'aquesta gent, que vaig poder confirmar quan al 'duty free' de l'aeroport una dona Noruega oblidava la seva cartera descurada i oberta al damunt d'una taula. Li vaig haver de portar i, en adonar-se del descuit, va somriure, em va donar les gràcies, i va continuar el seu camí errant.

Recordem l'estada a Oslo com un gran viatge. Ens havien dit que la ciutat era avorrida i que no hi havia gaire coses per veure. Però no varem parar de caminar, albirant paisatges preciosos, visitant les seves illes i meravellant-nos amb els seus llacs. La  cordialitat de la seva gent és envejable. Fins i tot, em vaig acostar a la universitat per esbrinar els requisits de programes per estudiar allí i passar una temporada més àmplia amb la meva família.

Un any després, just fa uns dies, erem de vacances als Pirineus catalans. I va ser en una petita tenda, mentre compràvem algunes fruites, que varem veure l'esgarrifós titular als diaris: 'Atemptat terrorista a Oslo'. Em vaig quedar petrificada. Vam parlar del tema, incrèduls i trasbalsats, mentre enfilàvem el camí que duu cap a la Roca Aguda, l'excursió que teníem prevista. Al final del dia, un cop retornats, vaig contactar amb la meva amiga noruega. La seva filla, molt vinculada a les joventuts del Partit Laborista que va patir l'atemptat, va lliurar-se de la tragèdia gràcies a un viatge a Colòmbia. Tanmateix, des de la distància, patia molt pels amics i coneguts que havia perdut.

Molt sovint, com molts altres joves d'Oslo, havia participat en aquesta acampada juvenil. Conversant amb la meva amiga, vaig comprendre que aquella pau i tranquil·litat ja no tornaria a estar en els cors dels Noruecs. Em pregunto perquè els feixistes i racistes no són perseguits i jutjats. Perquè tants activistes d'esquerres i defensors dels drets humans han estat encausats i engarjolats mentre la ultra-dreta xenòfoba sempre campa al seu aire? La impunitat amb els racistes i amb la gent violenta s'ha d'acabar per sempre més.

La llibertat d'expressió té un límit i aquest es diu 'racisme i violència'. A Catalunya, tant el PP com 'Plataforma per Catalunya' o Ciutatans, és a dir, l'ultra-dreta nacionalista espanyola, va utilitzar l'odi a la immigració com a eslògan de la seva campanya electoral. 'Vota per nosaltres i no tindràs immigrants que et molestin'. Això no es pot tornar a repetir. Quant temps passarà fins que un dement mental, atiat per aquestes mentides, dispari contra immigrants a casa nostra? Perquè es permet que aquests grups polítics racistes creixin i s'enforteixin amb campanyes discriminatòries? Quan tindrem lleis que els enviïn a presó, per xenòfobs?

Omaira Beltrán Sánchez

Llatins per Catalunya dóna suport a la manifestació #9juliol

L'entitat multicultural 'Llatins per Catalunya' dóna suport i anima a
la ciutadania a participar a la macro-manifestació independentista que
ha de tenir lloc el proper 9 de juliol al centre de Barcelona i que ha
estat organitzada des de la societat civil mitjançant la Plataforma
9J. Són molts els nous catalans provinents dels països de l'Amèrica
Llatina que recolzen el procés d'alliberament del poble català i el
dret que el nostre poble té a exercir l'autodeterminació. El proper
9J, tots a la Plaça Urquinaona a fer sentir la nostra veu com ara fa
un any!

Web de la manifestació: http://manifestacio9juliol.blogspot.com/

Avui: Acte per cridar al vot de la immigració, pels consultes del 10A

Avui, dimecres 6 d'abril ens reunirem un grup de persones immigrades
per realitzar el nostre vot anticipat de forma pública, amb l'objectiu
de promoure la participació dels veïns de la ciutat d'origen
estranger.

També participaran representants d'entitats de la immigració i
persones a títol individual que no estan empadronades a Barcelona,
però que assistiran per donar suport i col·laborar.

Ens trobarem a les 19.30 h. Al CIEMEN, C/Rocafort 242 bis interior
Metro Entença de la línia blava.

Es tractarà d'una activitat unitària, sense mes objectiu que fer
públic el suport de moltes persones immigrades i natives al Dret dels
Immigrants a participar en la consulta de Barcelona decideix.

Totes les persones empadronades a Barcelona, majors de 16 anys tenen
Dret a Votar en la Consulta del 10 d'abril.

Els veïns que no disposin de documentació de residencia també poden
votar, AMB UN DOCUMENT DE IDENTITAT AMB FOTOGRAFIA I UN VOLANT
D'EMPADRONAMENT.
Si vols participar, envia una adhesió al mail: immigraciobcndecideix@gmail.com

Les entitats socials qüestionen la legalitat de les mocions contra l'arrelament d'immigrants incívics

El fòrum entre les entitats d'immigrants i representants polítics celebrat al centre Tecla Sala va qüestionar la legalitat i conveniència de les mocions que les poblacions de Salt, Badalona i l'Hospitalet han aprovat contra l'arrelament dels immigrants incívics. Durant la jornada, celebrada aquest divendres 18 de febrer amb el lema 'Catalans i Immigrants, Cívics i incívics', es van tractar les qüestions més importants relacionades amb les mocions i es van contrarestar els atacs xenòfobs provinents de certs àmbits de la classe política catalana i espanyola.

Les entitats presents al debat varen ser Col·lectiu Maloka, Llatins per Catalunya, Itacat, Casal Argentí, Fedelatina, Sos Racisme, Mujeres Pa'lante, Associació Camerunense de Catalunya, Asociación Promotora Perú, Asociación Casal Colombiano, CCOO Barcelonés, Andalucia Acoge, Som.Cat. Els representants polítics: David Soriano de Candidatura d'Unitat Popular de l'Hospitalet i Oriol Amorós, diputat republicà al Parlament de Catalunya i ex-secretari d'immigració, van donar la cara davant les crítiques contundents de les entitats, que varen acusar els partits d'aprofitar electoralment la persecució racista alimentada pels mitjans de comunicació.

En aquest sentit, l'investigador José Aristizabal del Col.lectiu Maloka, va qüestionar-se perquè els partits insisteixen encara en associar immigrants i incívics: 'Les mocions aprovades són producte d'una política obertament discriminatòria i excloent que estimula la
por i la xenofòbia'. Per la seva banda, Ahmed Lamin, de Comissions Obreres de l'Hospitalet, va denunciar que ino hi ha cap fonament jurídic per jutjar persones per actes cívics o incívics' i va concloure que si 'culpen els immigrants de la crisi, és per la crisi de valors que pateix la societat actual'.

L'advocada Maria Carvalho, de l'agència Itacat, també va ressaltar la manca de fonament jurídic de les mesures que busquen criminalitzar als immigrants a partir una posició partidista: 'És un problema administratiu potser, però no és un delicte del codi penal. Tirar-ho endavant no només és inconstitucional sinó que va en contra dels drets humans'. Omaira Beltrán, de Llatins per Catalunya, i Alba Cuevas, de Sos Racisme, van fer esment del paper preponderant que tenen els immigrants amb el dret al vot i a la participació ciutadana. Diego Arcos, del Casal Argentí a Barcelona, va denunciar que Espanya, un país històricament migrant, avui hagi oblidat la seva història i vulgui condemnar el col·lectiu immigrant injustament.

La segona part de la jornada va comptar amb les intervencions del públic i la interacció amb els ponents polítics presents. Oriol Amorós i David Soriano van concloure el debat amb una visió oberta i matisada respecte a les mocions en territori català. Ambdós van manifestar que la millor manera de fer callar les veus de la xenofòbia era sent protagonistes de la realitat social que, per dret propi, competeix als ciutadans estrangers que avui resideixen a Catalunya. També van convidar els estrangers a participar en la immersió lingüística i a l'apropiació d'eines útils per a ser protagonistes del canvi social, com són la formació de partits, la participació política activa i l'exercici del dret al vot. Una invitació als ciutadans immigrants per tal que s'integrin en un model de política interior i siguin motor de la mobilització que ha de lluitar legalment contra l'odi, l'exclusió i el racisme.

Fòrum públic: catalans i immigrants, cívics i incívics

El 22 de desembre, l'ajuntament de l'Hospitalet va aprovar una moció del PSC que pretén que a les persones immigrants que incorrin en faltes de civisme no se'ls permeti realitzar els tràmits de reagrupació familiar o arrelament social. El 25 de gener es va debatre una altra moció del PP que estenia aquests condicionaments als tràmits de renovació dels permisos de treball i residència .  Mocions semblants s'estan aprovant en altres municipis de Catalunya.

Hem de preguntar-nos: Contribueix a la convivència a que s'aprovi una norma només per a immigrants extracomunitaris que a més afegeix major càstig per un mateix comportament entre dues persones de diferent origen? És solidari obrir aquesta diferenciació entre els d'aquí i els d'allà? Per què es pretén castigar l' incivisme dels immigrants amb major duresa només per ser estrangers? No promou més la convivència, resulta més solidari i protegeix millor una norma igual per a tots, amb els seus drets i els seus deures i sense distincions entre l'origen de les persones? S'intenta perseguir els comportaments no concordes amb les regles del bon veïnatge o simplement assenyalar que alguns mereixen major càstig per no ser d'aquí?
En un període de greu crisi econòmica i social, i d'atur creixent, creiem que és necessari reflexionar i analitzar les greus conseqüències que aquestes mocions poden portar. Per això convidem a aquest FÒRUM PÚBLIC perquè es debatin les diferents propostes i les possibles alternatives. Esteu tots convidats.
 
LLOC: La Tecla Sala d'Hospitalet. Estació Torrassa, L1 metro Barcelona.

DIA i HORA: Divendres, 18 de febrer, de 18 a 21 hores.

CONVIDEN: Col-lectiu Maloka Colombia, Asociación de Camerunenses de Catalunya, Mujeres Pa'lante, Asociación Promotora Perú,  SOS RACISME, SOM.CAT, Asociación Casal Colombiano, FEDELATINA, Associacio Intercultural Llatins per Catalunya, Agència de Comunicació Intercultural ITACAT, CCOO Barcelones, Andalucía Acoge, Casal Argentí.

Telebraille: el poder d'internet en la lluita pels drets humans

Redacció Itacat: Omaira Beltrán

 Redacció Itacat: Omaira Beltrán

Una de les fundadores de Telebraillle, una televisió on line que cobreix temes de drets humans relacionats amb Colòmbia, ens presenta l'estrenat portal de Telebraille fet amb la col-laboració de Jolines Produccions. L'equip de Telebraille (que prefereixen estar en l'anonimat) esperen que internet, el nou mitjà de comunicació lliure que ha posat i llevat governs, serveixi de plataforma per difondre el que molts no volen veure i pocs poden dir.

- Com va néixer la idea de Telebraille? 

- 'Telebraille' va nèixer a Brussel·les al febrer de 2006, quan centenars de persones es van manifestar enfront de les institucions europees contra la visita de la canceller colombiana Consuelo Araujo, acusada, ella i la seva família, de mantenir connexions amb el narcotràfic i el paramilitarisme. Els mitjans colombians tradicionals cobrien aquesta visita des de les institucions europees, però nosaltres volíem ensenyar la indignació dels colombians residents a Bèlgica, organitzacions civils, parlamentaris europeus i diferents ONGs que cridaven al carrer. 

- I ho vareu aconseguir?

Sí. I la nostra sorpresa va ser veure que en el telenotícies "NOTICIAS UNO"  a Colòmbia es va parlar d'aquesta manifestació i es van utilitzar les nostres imatges. Aquest va ser un gran reconeixement i un motor per seguir endavant amb el projecte i començar a cobrir el que altres mitjans de comunicació no fan. En aquests moments treballem des de Brussel·les, Barcelona i Estocolm utilitzant Internet com a mitjà de difusió. Durant aquests gairebé cinc anys hem treballat sota la major discreció possible a causa de la labor d'intel·ligència que es duia a terme per part del Departament de Seguretat Nacional de Colòmbia (DAS) que espiava i perseguia dins i fora del país a periodistes i defensors de Drets Humans, entre molts altres col·lectius i gremis. Estant fos del país ens preocupava la seguretat de les nostres famílies allí. Fa uns mesos aquest escàndol va explotar i Espanya i Bèlgica han demandat a l'estat colombià per espionatge.

- Tellebraile, un mitjà alternatiu pels qui no volen veure, o pels qui no els deixen veure? 

- Òbviament és un joc de paraules "Televisió per a Cecs" o per a gent que no veu en quin país estan vivint, (o que veuen a Colòmbia com una democràcia, simplement per que existeixen eleccions, però està comprovat que aquestes eleccions han estat influenciades pels actors armats i les màfies) persones que no saben que després de Sudan, Colòmbia és el segon país al món amb mes nombre de desplaçats, que ja són més de 150.000 els casos d'execucions extrajudicials o que el 60 per cent de sindicalistes assassinats al món, són colombians.

-A Colòmbia no es respecta el dret a la informació?

És impossible que un país amb aproximadament 44 milions d'habitants només tingui dues cadenes nacionals privades de televisió i una publica, i dos diaris de circulació nacional. És clar que també hi ha un interès en "no deixar veure" el que succeeix realment. 

- En l'actualitat, la idea de Telebraille està generant ramificacions. Explica'ns una mica de les altres propostes que s'estan gestant?

- La nostra idea a mig termini és ampliar la xarxa de corresponsals a totes les ciutats on existeix un moviment de suport a les organitzacions socials a Colòmbia i que recolzen les seves demandes de respecte als drets humans, però també als drets socials, drets col·lectius i drets mediambientals, entre altres. Washington o Nova York (seu de l'ONU), Ginebra (Cort Penal Internacional). Des de fa alguns mesos estem informant des d'Estocolm i aviat ho farem des de Madrid.

- Com es finança aquest mitjà, lliure i alternatiu? 

- Tele Braille és un mitjà independent i fins ara hem treballat amb recursos propis. Intentem buscar tecnologia que estigui al nostre abast, com ara els programaris lliures, per a la realització de les nostres notes i reportatges, i igualment la seva difusió és lliure i gratuïta via els mitjans que ofereix Internet. D'aquesta manera preservem l'autonomia en la nostra línia editorial.

- Quins altres serveis ofereix Telebraille i quins teniu previstos pel futur? 

- El futur de Telebraille depèn de l'evolució de la situació de drets humans a Colòmbia. Les comunitats "afrocolombianes" i indígenes segueixen sofrint els rigors de la guerra. Els camperols encara no poden tornar a les seves terres espoliades en les ultimes dècades i segueixen engrossint els cordons de misèria a les grans ciutats del país. Només cal pensar que Colòmbia és el país amb més injusticia social del continent, on la concentració de la riquesa i de la terra i els capitals són la norma. Suposem que Telebraille seguirà servint de mitjà per a aquestes comunitats i les altres organitzacions que al voltant del món tendeixen ponts de solidaritat amb elles. Esperem que un dia Telebraille pugui començar a explicar històries on el respecte als drets humans i la dignitat humana siguin la constant i no l'excepció.  

Barcelona Decideix compta amb les entitats de immigrants per dur a terme les consultes

Autora: Omaira Beltrán, coordinadora de Llatins per Catalunya

"Barcelona Decideix compta amb les entitats de immigrants per dur a terme les consultes per la independència. Et convidem a que tu i la
teva comunitat participeu en la convocatòria. Perquè Catalunya vol
construir una nació amb la opinió de tothom. No importa si tens o no
papers. Si ets empadronat i tens 16 anys pots votar i formar part del
futur d'aquesta Catalunya que t'ha acollit".

Amb aquesta introducció, Barcelona Decideix, convida a formar part a les entitats que des de fa diversos mesos han estat treballant per les consultes.

Nova data curs agents antirumors: Interculturalitat una resposta als rumors i estereotips

El proper dimecres 2 de febrer comença la 1a formació any 2011 del Curs d'agents antirumors: "Interculturalitat una resposta als rumors i estereotips" impulsat en el marc de la "Estratègia Antirumors" que s'està impulsant des de el Pla Barcelona Interculturalitat. 

· Per formalitzar la inscripció, cal adreçar-se via mail (interculturalitat@bcn.cat) abans del 28 de gener, amb els dades que s'indiquen en document adjunto (us adjuntem programa del curs)
· Es poden inscriure un número màxim de 4 persones per entitat.
· Les places estan per grup són limitades i es respectarà l'ordre d'inscripció.
· Totes les persones que assisteixin a un mínim de dues sessions rebran un certificat d'assistència del curs.
· L'entitat ha de ser de Barcelona o realitzar activitats a Barcelona.
Per qualsevol dubte podeu contactar  a través d'aquesta la adreça electrònica interculturalitat@bcn.cat o al telèfon: 932 564 633.

http://www.interculturalitat.cat/

Més estrangers que mai votaran a les eleccions municipals del 2011

www.btvnoticies.cat

Núria Llabina / Sílvia Gutiérrez

Aquest 2011 serà el de les eleccions municipals. Una cita amb les urnes en què podran votar més estrangers que mai. Per fer-ho, això sí, han de complir una sèrie de requisits i tenir la nacionalitat d'algun dels vuit països amb qui Espanya ha signat conveni. El primer pas és inscriure's al cens electoral, i el termini per fer-ho acaba aquest 15 de gener.

Si les persones nascudes a la Unió Europea ja poden votar als comicis municipals, ara és el torn d'alguns residents extracomunitaris. Per primera vegada podran exercir el dret a vot, 70.964 persones provinents de Noruega i Nova Zelanda, però també de Colòmbia, Equador, el Perú, Bolívia, el Paraguai i Xile. Així, la comunitat llatinoamericana, que representa el 99% dels nous votants extracomunitaris, fa un pas endavant en l'equiparació de drets gràcies al conveni que han firmat aquests països.

OMAIRA BELTRÁN, coordinadora Llatins per Catalunya
"Valorem no només el dret a vot, sinó el dret a implicar-nos en la societat, en el moment que totes aquestes queixes que es produeixen des dels col·lectius es poden fer una mica efectives."

Per votar, cal que faci més de cinc anys que es resideix legalment al país i s'ha d'estar inscrit al padró municipal. També és necessari aparèixer a les llistes del cens electoral, un tràmit que es pot gestionar a qualsevol oficina d'Atenció al Ciutadà.

Però encara hi ha nombrosos col·lectius que no tenen dret a vot, com ara el xinès o el marroquí. Els argentins tampoc tenen conveni, però no són els més afectats.

DIEGO ARCOS, Casal Argentí de Barcelona
"No figura en les estadístiques d'immigració perquè molts de nosaltres té la doble nacionalitat espanyola i argentina, o ciutadania comunitària. Això significa que és la comunitat d'immigrants que té el major nombre de persones amb dret de vot. Però no és el conveni, perquè Argentina no ha signat el conveni."

Caldrà veure si d'aquí a quatre anys s'amplia la llista de nacionalitats que poden participar en els comicis.

Nadal i cagatió interculturals organitzats per Llatins per Catalunya

Aquest any, un cop més Olokuti i L'associació intercultural Llatins per Catalunya, organitza el II Cagatió intercultural per fer de les festes nadalenques populars un espai per compartir.

Per ampliar el ventall de cultures, ens acompanyaran els nens de cinquena elementals de la scuola elementare italiana Maria Montessori que cantaran "Canti de Natale" i la família japonesa Kudo que faran un taller d'origami per fer amb el paper un art que també es expressa en nadal. A més aquest any l'associació intercultural Llatins per Catalunya realitzarà artesanies amb motiu de la fira de Santa Llúcia que posarà a disposició dels assistents.

PROGRAMA / Dissabte 18 de decembre:

-10:00: Muntatge de la fira. 11:30 Nadales cor de nens 5 elementals de la scuola italiana Maria Monetssori qui estan recollint diners per al seu viatge de fi de curs.

-12:00: Cholocatada de cormerç Just

-12:15 Taller de postals nadalenques i taller de Origami japonès a càrrec de la Kenjiro i Akiko Kudo.

-12:30-13:30 Contacontes i en acabar farem el Cagatió!

Venda de productes nadalencs realitzades per l'Associació intercultural Llatins per Catalunya.

Us esperem!

Carrer Asturies 36 Fontana.

Activitat gratuïta - Aforament limitat -

Nadal intercultural organitzat per Llatins per Catalunya

L'agència intercultural ITACAT es presenta a ritme de tangos

L'Agència Intercultural ITACAT es presentarà en societat el proper dissabte, 11 de desembre, a ritme de tangos argentins en una extraordinària vetllada intercultural, amb la presència dels prestigiosos músics tangueros  'Claudio Cesar i la Yunta Rioplatense'. Llatins per Catalunya és una de les entitats impulsores del projecte.

Itacat és la primera agència de notícies intercultural de Catalunya impulsada per col·lectius de ciutadans catalans d'origen estranger.. Nascuda el setembre del 2010, el projecte combina dues plataformes informatives: el web Itacat.info i el programa de ràdio 'Som a Itaca' de Som.cat, que podeu escoltar tots els dissabtes al 94,2 del FM. L'objectiu del projecte Itacat és generar i donar a conèixer informacions que relacionen Catalunya internacionalment mitjaçant la intermediació dels ciutadans que han vingut a viure al nostre pais provinents de tot el món i de totes les cultures.

Esteu tots convidats al concert i ball de tango que tindrà lloc a DRUGSTORE Restaurant & Lounge del carrer Tuset, 19-21 de Barcelona (L5 Diagonal). El preu de l'entrada són 15 euros i iclou consumició i una degustació d'empanada criolla. Reserves al 662 128 060 / info@casalargentino.org

Barcelona posa en marxa la seva estratègia Antirumors

L'Ajuntament de Barcelona ha presentat la seva estratègia de ciutat per combatre els rumors al voltant de la diversitat cultural. Coneixement, formació, reflexió, debat i nous instruments de comunicació són les claus d'aquest recent programa (una de les línies de treball prioritàries del Pla Barcelona Interculturalitat) que vol afavorir la convivència desmentint els tòpics relacionats amb la immigració que envolten el nostre dia a dia.

Daniel de Torres, Comissionat de l'Alcaldia per a la Immigració i el Diàleg Intercultural, ha explicat que "l'estratègia antirumors és un tema prioritari per a l'Ajuntament i, alhora, no es pot abordar només des de l'administració, ja que necessita la complicitat de molta gent compromesa en el mateix objectiu". En aquest sentit, el comissionat ha destacat la implicació de tots els participants a la Xarxa BCN Antirumors que "ens ajudaran a combatre aquests rumors que són clarament percepcions errònies que s'estan consolidant com a veritats".

El arte de migrar: sociedades líquidas y nómadas

Por Omaira Beltrán.  


Ayer jueves 25 de noviembre, se inauguró la exposición nómadas del siglo XXI: realidades itinerantes de la metrópolis, evento que cumple su quinta edición y que cuenta con la participación de artistas de varias partes del mundo, que esta vez se han unido para realizar una reflexión en torno a las sociedades líquidas propuestas por el sociólogo polaco Zigmun Bauman. 


Lo que pretendía ser un evento modesto en el Centro Cívico de la Barceloneta se ha convertido en un movimiento de artistas plásticos y audiovisuales que reflexionan en torno a un tema que parece inagotable: la inmigración y el nomadismo. Conceptos como inestabilidad laboral, el "Top manta", la embarcación como forma de migración real y virtual, la transformación de la basura como elemento generador de la esencia espiritual o la simple combinación de tonos violetas y verdes que se convierten en una mirada suplicante de un niño de color en la parte de atrás de un camión, son algunas de las propuestas artísticas que estarán expuestas hasta el 7 de enero en el Centre Cívico de la Barceloneta.

La FOLC i l’IEC organitzen una jornada per analitzar la presència del Mercat Cultural Català en l’àmbit Internacional

Es celebrarà el pròxim dissabte 27 de novembre a Barcelona
La Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) i
l'Institut d'Estudis Catalans celebraran el proper dissabte 27 de
novembre la tercera edició de les seves jornades anuals dedicades al
Mercat Cultural Català, que enguany analitzaran la presència del
català en l'àmbit Internacional.
Sota el nom 'El Mercat Cultural Català en l'àmbit internacional',
aquestes terceres jornades tindran lloc a la seu de l'Institut
d'Estudis Catalans de Barcelona (carrer del Carme, 47) entre les 10.00
i les 19.00 hores.

Aquestes jornades van néixer amb l'objectiu d'analitzar les
dificultats per circular amb que es troben els productes culturals
realitzats a Catalunya, degut a la fragmentació del mercat cultural
català, i impulsar accions per intentar dinamitzar aquests productes
creats en la nostra llengua i reduir, d'aquesta manera, els efectes
negatius de l'esmentada parcel·lació.

Demà dissabte, Manifestació contra el feixisme i el racisme i diumenge 21 protesta de la celebració d’un acte feixista

Llatins per Catalunya s'uneix a la manifestació convocada per la plataforma "Unitat contra el feixisme i el racisme"  convoquen a la manifestació del proper dissabte 20 de Novembre per tal de mostrar el rebuig de la societat civil catalana a l'augment del feixisme i el racisme que estem patint. 

En un moment i un context com l'actual és molt important que tots i totes ens unim per sortir al carrer a dir "PROU" a aquesta situació i fer un crit per la convivència en la diversitat.
 
Prou de partits polítics xenòfobs;
prou de discursos demagògics que ens divideixen;
prou de manipulacions; prou d'enfrontar-nos;
prou de racisme i xenofòbia;
aturem el feixisme a casa nostra i arreu.
 
Dissabte 20 de novembre, 17h
Plaça Universitat, Barcelona

·  La campanya per a les eleccions autonòmiques ja es preveu impregnada de racisme, i fins i tot de feixisme. Per fer front a aquesta amenaça a la nostra convivència es durà a terme un sèrie d'activitats arreu del territori, de les quals aquesta manifestació unitària serà la principal.

·   Més informació i per adherirt'hi: 

info@unitatcontraelfeixisme.org · http://unitatcontraelfeixisme.org  · http://www.facebook.com/unitatcfr  ·

Acte per la democràcia, i per protestar davant la celebració d'un acte feixista a l'Hotel Catalònia Plaza. Diumenge 21 de novembre, 12h, Plaça Espanya, Barcelona

Si us plau, difoneu aquest missatge a persones i entitats dels barris de l'entorn de Plaça Espanya

Hem descobert que l'Hotel Catalonia Barcelona Plaza, a Plaça Espanya, acull un acte electoral feixista, el diumenge 21 de novembre, a les 12h. Es tracta de l'acte central electoral de Plataforma per Catalunya, i anuncien la participació de dirigents feixistes d'Àustria i de Flandes. Hem escrit a l'hotel per demanar que anul·lin aquest acte. Si us plau, envieu-los un correu a comercial@hoteles-catalonia.es i aplaza.convenciones@hoteles-catalonia.es. (Model de carta: http://unitatcontraelfeixisme.org/2010/11/10/placa-espanya/ )

També pensem produir cartells per col·locar al barri, per demostrar l'oposició local als feixistes.

Si no s'anul·la, durant l'acte xenòfob celebrarem un acte nostre dins la Plaça, amb parlaments i actuacions musicals en defensa de la democràcia i contra el feixisme. On la manifestació del 20-N té caràcter nacional, el 21-N serà una acció de Barcelona.

Durant els propers 10 dies, la campanya central d'Unitat contra el feixisme i el racisme haurà de dedicar gran part dels seus esforços a la manifestació unitària del 20-N, així com a impulsar la campanya a comarques (Vallès Occidental, Osona, Baix Camp, Garraf…).

Per aquest motiu, la protesta davant aquesta incursió feixista a Plaça Espanya dependrà principalment dels barris propers. Fem una crida especial a la gent i a les entitats de Sants, Poble Sec, Raval, l'Esquerra de l'Eixample…, perquè s'uneixin a la crida "Fora feixisme del nostre barri i de la nostra ciutat".

La millor resposta als feixistes és que, allà on vagin, nosaltres enfortim el nostre moviment. Ja ha passat en altres pobles, ara li toca a Barcelona.

Jornada: El Català desmuntat tòpics

Per Irma Corrales

El passat dissabte 16 d'octubre, persones de diferents col.lectius, s'han  trobat a la seu de Convergència del carrer Còrsega per tal de compartir la Jornada EL CATALA: DESMUNTANT TÒPICS, organitzada per l'Espai Latino, amb la col·laboració de CIU, Nouscatalans.cat i Llatins per Catalunya, amb la participació del Víctor Alexandre, escriptor i l'Eulàlia Buch, responsable de l'Area d'Acollida Lingüística de Plataforma per la Llengua.

En Víctor, va explicar amb una contundent claredat perquè els catalans parlen Català? : ho fan senzillament perquè és la seva llengua i va aferir que aquesta pregunta no tindria cap sentit si el català fos la llengua pròpia d'un Estat.

A partir de les experiències comentades pels assistents i les reflexions dels ponents, s'extreu una primera conclusió: és bo fer jornades, xerrades i campanyes per ajudar a combatre els tòpics que circulen, però sobre tot s'han de combatre a peu de carrer, a les escoles, als grups d'amics, etc, amb una acció positiva: que els que hem vingut de fora a fer la nostra vida a Catalunya reivindiquem el nostre dret a parlar català.

Una segona conclusió que resumeix la majoria de les intervencions durant la jornada és que l'aprenentatge del català es una peça clau per a l'arrelament a Catalunya. Es pot viure i treballar a Catalunya sense entendre el català, però arrelar-se fins al punt de sentir-se part d'aquest país i la seva cultura requereix fer l'esforç d'aprendre la seva llengua, un esforç que afavorirà la cohesió del país que deixarem als nostres fills.

Una tercera conclusió, passa per reconèixer els factors que dificulten als immigrants l'aprenentatge del català: la incompatibilitat dels horaris dels cursos amb les jornades laborals, els canvis d'horaris a la feina i de domicili que fan que moltes vegades els aprenents hagin d'abandonar els cursos. Algú va destacar també el cost dels cursos més avançats i dels llibres de text.

Una quarta conclusió, va ser constatar que la vergonya a parlar malament és un factor que pesa molt a l'hora de començar a parlar català. Donar el pas requereix la complicitat dels catalanoparlant d'origen, que també tenen els seus propis tòpics que fan que automàticament s'adrecin als immigrants en castellà, fins i tot a persones la llengua d'origen de les quals no és el castellà, com és el cas de la gent que ve de l'Africa.

També vam tenir oportunitat de sentir els testimonis en primera persona de dos bolivians l'Andres Rocha i la Janet Mojica que ens van explicar com i perquè van decidir aprendre el català i com la seva decisió els va reportar no només més possibilitats de comunicació sino també una enorme satisfacció personal.

Durant la jornada es va posar sobre la taula les parelles lingüístiques, com una eina molt potent per començar a parlar Català; alguns van coincidir que la llista d'espera era molt llarga, és a dir que en molts casos els aprenents havien d'esperar tres o quatre mesos perque els assignessin una parella.. L'Eulàlia ens va donar una grata notícia, l'Area de Acollida Lingüística de Plataforma per la Llengua té un superàvit de parelles que excedeixen el nombre d'aprenents, així els que esteu interessats preneu nota.

L'Angel Colom, ens va recordar el repte que s'ha plantejat el Secretariat d'Immigració de CIU: assolir la plena integració dels immigrants en un termini de 10 anys i aixó passa perquè els nouvinguts, sense renunciar a les seves arrels facin també seva la llengua comuna de Catalunya: el català. L'Angel també va cridar la nostra atenció sobre un fet que d'alguna forma podria obligar a reorientar el sentit de la política lingüística: molts joves escolaritzats a Catalunya no són capaços d'expressar-se en català`.

Les conclusions de la jornada són força clares, ara toca anar per feina. Per això des de l'Espai Latino convoquem a tots els que estiguin interessats en treballar sobre aquest tema a posar-se en contacte amb nosaltres:

Omaira Beltran.. omaira.beltran@gmail.com

Irma Corrales irmacorrales@hotmail.com

--
Omaira Beltrán Sánchez

Xerrada. El català: desmuntant tòpics

"Si todos me entienden en castellano, por qué tengo que aprender el catalán?"  "No me gusta que me impongan una lengua…"  "He hecho los cursos de catalán y lo entiendo, pero no me atrevo a hablarlo". "El catalán sólo se habla en Catalunya..."  “No tengo tiempo para seguir un curso de catalán…”

Us convidem a una reflexió personal i alhora conjunta sobre les postures i idees que hi ha darrera d'aquestes frases i sobre la importància del català com una eina d'integració. Volem sentir la vostra opinió.

Jornada  “El Català: desmuntant tòpics”
Dissabte 16/10/2010 de 10:00 a 14:00h
Auditori de CiU (Carrer Còrsega, 333) Barcelona - Metro L-5 (Diagonal)

Comptarem amb la participació del Sr. Víctor Alexandre, escriptor, i la Sra. Eulàlia Buch(Plataforma per la Llengua) 

Amb la col·laboració de CiU, Nouscatalans i Llatins per Catalunya.

Es donarà material per tant, si us plau confirmeu la vostra assistència a:

Omaira Beltran / omaira.beltran@gmail.com
Irma Corrales Dextre / irmacorrales@hotmail.com

Nòmades del Segle XXI convoca artistes

Convocatòria d'Artistes / Nòmades del Segle XXI / Realitats itinerants de la metròpoli

La Plataforma Cultural AMA convida els artistes plàstics i visuals que habiten a Barcelona i que encara no han presentat les seves propostes a participar en l'Exposició Nòmades del Segle XXI, realitats itinerants de la metròpoli, que es durà a terme en el Centre Cívic de la Barceloneta a partir del 25 de novembre.

Dibuix, Pintura, Escultura, Fotografia, Fotomuntatge, Gravat, Tallat, Disseny, Vídeo Art, Documental, Instal.lacions i Performance, entre altres, seran les propostes seleccionades.

Seleccionarem a dos artistes per cada disciplina i cada un rebrà una contribució en efectiu pel seu treball.

Per participar en l'exposició ens heu d'enviar una breu descripció del vostre projecte i alguna imatge, que pot ser un esbós o un fotomuntatge, a l'adreça de correu electrònic: artemovimientoaccion@gmail.com

Salutacions i us esperem a tots!

Plataforma Cultural AMA:
art, moviment i acció

http://www.arte-movimiento-accion.blogspot.com/

.............................

Tema:
Societats Nòmades
Conviure en la diversitat

1. Tota persona té dret a circular lliurement ia triar la seva residència dins les fronteres d'un Estat.
2. Tota persona té dret a sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, ia retornar-hi.

Article 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans

Per Omaira Beltrán

Els nous processos migratoris redefineixen constantment la dinàmica de les ciutats i dels seus habitants. Barcelona és avui dia l'epicentre d'una diversitat cultural que es veu reflectida en la vida quotidiana de tots els que habitem la ciutat. 
El nomadisme forma part de la transformació de la vida que s'havia constituït com una societat sedentària, organitzada i gairebé fixa. L'economia fluctuant i la globalització disfressada de desenvolupament han permès que les polítiques colonialistes actuen sobre petites cultures desprotegides que alimenten els nous fluxos migratoris, culturals i d'informació com dinàmiques d'intercanvi.

El moviment i l'acció defineixen en bona part la interculturalitat contemporània. Les migracions humanes, on cada dia es juguen la vida milers de persones en un somni per arribar a un país que en la majoria de casos no parla la seva llengua, no entén la seva cultura i no se'ls vol, són una constant entre els joves que des de ben petit surten a la recerca de noves cultures i nous idiomes, per convertir-se en errants eterns, que entre erasmus, pràctiques no remunerades i sobreexplotació laboral, són víctimes de les noves esclavituds modernes de les que poc es parla. Intercanvi d'estudiants, intercanvi d'investigacions, intercanvi de somnis i nomadisme extrem és el que en els seus llibres de "Modernitat líquida", "Amor líquid", "Por líquida", "Vida líquida" i "Temps líquids" contempla Zygmunt Bauman en referir- al canviant i ambivalent de les relacions actuals.

La família, nucli primer i base sòlida de la societat, és ara reemplaçada per xarxes socials on el teu pare és el nickname amb què accedeixes i la teva mare la contrasenya que t'habilita per fer de la teva privacitat un bé comú. És així com des del individual al social, gran paradigma de l'estudi de les ciències socials, el nomadisme part de necessitats individuals i genera moviments socials, que han transformat el panorama cultural i econòmic de les nostres societats.

Sortir d'un país per viure en un altre, canviar d'habitació o de pis, canviar de feina, mudar-se de barri, viure noves experiències, canviar de supermercat i de veïns. Són les noves formes de relació contemporània que gràcies a les "meravelles" tecnològiques ara són possibles, però que també creen ciutadans autòmats que rendeixen al preu que els indica el seu millor postor.

Si l'art escènic ens serveix per mostrar l'alteritat, que en aquesta ocasió sigui l'art plàstic que també ens ensenyi una altra realitat, ni millor, ni pitjor, simplement l'actual vista en positiu i en negatiu. Us convidem a tots els artistes a participar en aquest nou projecte cultural que hem anomenat: Nòmades del Segle XXI / Realitats itinerants de la metròpoli

Bicentenari d'independencia de Mèxic

La comunitat de mexicans residents a Catalunya celebraran aquest 15 de setembre la Festa del Grito pel Bicentenari d'Independència de Mèxic en el balcó de l'Ajuntament local de Barcelona,.

L'edifici ubicat a la Plaça de Sant Jaume, davant de la seu de la Generalitat de Catalunya, és per primera vegada recinte de la festivitat mexicana, que tradicionalment es realitza en altres punts de la ciutat, com el Poble Espanyol.

El crit que donarà la cònsol adscrita a Barcelona, Francisca Méndez Escobar, acompanyada de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que abans oferirà unes paraules com autoritat amfitriona. Després del Crit, es realitzarà un concert de mariachis a la Plaça Reial de Barcelona i diferents festes de la comunitat mexicana.

El 16 de setembre es presentaran documentals a la Casa d'Amèrica a Catalunya, en el cicle "Aquí és on: Trobada de Civilitzacions".

Entre ells, la "Història d'una imatge que reforça la identitat mexicana: La Verge de Guadalupe o Tonatzi", així com "El poble mexicà camina que camina", de Juan Francisco Urrusti, de la Comissió Nacional per al Desenvolupament de Pobles Indígenes.