Les entitats socials qüestionen la legalitat de les mocions contra l'arrelament d'immigrants incívics
dilluns, 21 de febrer del 2011
El fòrum entre les entitats d'immigrants i representants polítics celebrat al centre Tecla Sala va qüestionar la legalitat i conveniència de les mocions que les poblacions de Salt, Badalona i l'Hospitalet han aprovat contra l'arrelament dels immigrants incívics. Durant la jornada, celebrada aquest divendres 18 de febrer amb el lema 'Catalans i Immigrants, Cívics i incívics', es van tractar les qüestions més importants relacionades amb les mocions i es van contrarestar els atacs xenòfobs provinents de certs àmbits de la classe política catalana i espanyola.
Les entitats presents al debat varen ser Col·lectiu Maloka, Llatins per Catalunya, Itacat, Casal Argentí, Fedelatina, Sos Racisme, Mujeres Pa'lante, Associació Camerunense de Catalunya, Asociación Promotora Perú, Asociación Casal Colombiano, CCOO Barcelonés, Andalucia Acoge, Som.Cat. Els representants polítics: David Soriano de Candidatura d'Unitat Popular de l'Hospitalet i Oriol Amorós, diputat republicà al Parlament de Catalunya i ex-secretari d'immigració, van donar la cara davant les crítiques contundents de les entitats, que varen acusar els partits d'aprofitar electoralment la persecució racista alimentada pels mitjans de comunicació.
En aquest sentit, l'investigador José Aristizabal del Col.lectiu Maloka, va qüestionar-se perquè els partits insisteixen encara en associar immigrants i incívics: 'Les mocions aprovades són producte d'una política obertament discriminatòria i excloent que estimula la
por i la xenofòbia'. Per la seva banda, Ahmed Lamin, de Comissions Obreres de l'Hospitalet, va denunciar que ino hi ha cap fonament jurídic per jutjar persones per actes cívics o incívics' i va concloure que si 'culpen els immigrants de la crisi, és per la crisi de valors que pateix la societat actual'.
L'advocada Maria Carvalho, de l'agència Itacat, també va ressaltar la manca de fonament jurídic de les mesures que busquen criminalitzar als immigrants a partir una posició partidista: 'És un problema administratiu potser, però no és un delicte del codi penal. Tirar-ho endavant no només és inconstitucional sinó que va en contra dels drets humans'. Omaira Beltrán, de Llatins per Catalunya, i Alba Cuevas, de Sos Racisme, van fer esment del paper preponderant que tenen els immigrants amb el dret al vot i a la participació ciutadana. Diego Arcos, del Casal Argentí a Barcelona, va denunciar que Espanya, un país històricament migrant, avui hagi oblidat la seva història i vulgui condemnar el col·lectiu immigrant injustament.
La segona part de la jornada va comptar amb les intervencions del públic i la interacció amb els ponents polítics presents. Oriol Amorós i David Soriano van concloure el debat amb una visió oberta i matisada respecte a les mocions en territori català. Ambdós van manifestar que la millor manera de fer callar les veus de la xenofòbia era sent protagonistes de la realitat social que, per dret propi, competeix als ciutadans estrangers que avui resideixen a Catalunya. També van convidar els estrangers a participar en la immersió lingüística i a l'apropiació d'eines útils per a ser protagonistes del canvi social, com són la formació de partits, la participació política activa i l'exercici del dret al vot. Una invitació als ciutadans immigrants per tal que s'integrin en un model de política interior i siguin motor de la mobilització que ha de lluitar legalment contra l'odi, l'exclusió i el racisme.
Les entitats presents al debat varen ser Col·lectiu Maloka, Llatins per Catalunya, Itacat, Casal Argentí, Fedelatina, Sos Racisme, Mujeres Pa'lante, Associació Camerunense de Catalunya, Asociación Promotora Perú, Asociación Casal Colombiano, CCOO Barcelonés, Andalucia Acoge, Som.Cat. Els representants polítics: David Soriano de Candidatura d'Unitat Popular de l'Hospitalet i Oriol Amorós, diputat republicà al Parlament de Catalunya i ex-secretari d'immigració, van donar la cara davant les crítiques contundents de les entitats, que varen acusar els partits d'aprofitar electoralment la persecució racista alimentada pels mitjans de comunicació.
En aquest sentit, l'investigador José Aristizabal del Col.lectiu Maloka, va qüestionar-se perquè els partits insisteixen encara en associar immigrants i incívics: 'Les mocions aprovades són producte d'una política obertament discriminatòria i excloent que estimula la
por i la xenofòbia'. Per la seva banda, Ahmed Lamin, de Comissions Obreres de l'Hospitalet, va denunciar que ino hi ha cap fonament jurídic per jutjar persones per actes cívics o incívics' i va concloure que si 'culpen els immigrants de la crisi, és per la crisi de valors que pateix la societat actual'.
L'advocada Maria Carvalho, de l'agència Itacat, també va ressaltar la manca de fonament jurídic de les mesures que busquen criminalitzar als immigrants a partir una posició partidista: 'És un problema administratiu potser, però no és un delicte del codi penal. Tirar-ho endavant no només és inconstitucional sinó que va en contra dels drets humans'. Omaira Beltrán, de Llatins per Catalunya, i Alba Cuevas, de Sos Racisme, van fer esment del paper preponderant que tenen els immigrants amb el dret al vot i a la participació ciutadana. Diego Arcos, del Casal Argentí a Barcelona, va denunciar que Espanya, un país històricament migrant, avui hagi oblidat la seva història i vulgui condemnar el col·lectiu immigrant injustament.
La segona part de la jornada va comptar amb les intervencions del públic i la interacció amb els ponents polítics presents. Oriol Amorós i David Soriano van concloure el debat amb una visió oberta i matisada respecte a les mocions en territori català. Ambdós van manifestar que la millor manera de fer callar les veus de la xenofòbia era sent protagonistes de la realitat social que, per dret propi, competeix als ciutadans estrangers que avui resideixen a Catalunya. També van convidar els estrangers a participar en la immersió lingüística i a l'apropiació d'eines útils per a ser protagonistes del canvi social, com són la formació de partits, la participació política activa i l'exercici del dret al vot. Una invitació als ciutadans immigrants per tal que s'integrin en un model de política interior i siguin motor de la mobilització que ha de lluitar legalment contra l'odi, l'exclusió i el racisme.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada